Potser que descansem no?

Hola!! moltes coses a explicar... poc a poc

Com us vaig dir, dissabte marxàvem d'excursió. Divendres nit vem quedar amb la Laura i la Mangi per acabar de parlar 4 coses del viatge i per veure Braveheart! Era claríssim que l'haviem de veure!

Dissabte al matí (MOOOOLT AL MATÍ...) ens vem llevar, vem quedar amb elles novament i cap a buscar el cotxe de lloguer. Nosaltres vem pagar per un Megane i ens van donar un Golf... i a tomar por culo! El Marc era el conductor oficial i jo el segon... per si de cas!

Doncs bé, els primers moments al cotxe van ser bastant divertits... però en una hora ja s'havia mig acostumat a lo de conduir per l'esquerra i al canvi de marxes i això. El que més li costava era controlar la banda esquerra del cotxe. Doncs bé, a la hora de trajecte ja vem fer la primera paradeta a un poble que es diu Perth. força maco, amb el seu riu i ponts varios. Ens va agradar. La següent parada va ser a 3 milles del poble, un castell que era molt maco per fora però s'havia de pagar només per estar als jardins! Així que vem estar per fora, vem fer una sessió de fotos a lo American Beauty (amb les fulles seques dels arbres) i vem anar a un laberint que hi havia per allà. Aprofito per dir-vos que em vaig deixar la càmara a casa la Laura i no podré penjar fotos... és una pena perquè n'hi ha de divertides però ja les veure-ho al Facebook.

Beeeeeeno. D'allà vem fer més carretera fins a veure un llac que ni no teniem previst parar però ens va semblar espectacular. Pitlochry es deia el lloc. Allà també vem fer sessió de fotos artístiques i com hi havia un prat ue feia baixada, vem fer el cabra. No podia ser d'altra manera! D'allà vem dinar a una estació de servei els nostres propis entrepans i a les 14:30!!! Super tard per ser Escòcia. A la tarda vem seguir fent varies paradetes. Fins i tot a una pista d'esquí que tenia un tren que et duia fins a dalt de tot de la pista i les vistes prometien ser molt xules... però no vem arribar a temps!

I així fins arribar a Inverness, al nord d'Escòcia. És la ciutat més propera al llac Ness. Allà vem fer nit. Vem veure el Barça i vem veure una mica (només una mica) la ciutat. L'endemà de bon matí vem tirar cap al llac Ness. Sense esmorzar ni res. El llac és sorprenent per lo gran que és. És gairebé com un mar. Ni rastre de'n Nessie!

I ara ve l'interessant del post... Al sortir de la zona del Llac Ness... en una carretera perduda... anant cap al nord-oest de la illa... molt emocionats per veure un castell que prometia molt... doncs... TXAN TXAN... VEM PUNXAR LA RODA!!! Com us he dit, costa molt de controlar el costat esquerra del cotxe. I en una carretera de doble sentit, si venia un cotxe gros o una camioneta, la tendència era anar cap a l'esquerra. Una de les vegades, vem sortir baixar una mica de la carretera. Durant 4 segons vem rodar per la terra del costat de la carretera. Just en aquell moment, algú va dir: "Si rebentem la roda, no hem de pagar oi?" Al cap de 20 metres, el Marc i jo sentim un soroll raro. Parem cotxe i sí... roda de darrere rebentada! I a que no sabeu què? FEIA MOLT DE FRED!!! (Estavem a les Highlands i són com els Pirineus d'aquí però amb una mica més de rasca) I a que no sabeu què? PLOVIA!!!! MEGACOMBOOOO!!!!

Primera opció que vem triar:  Trucar al servei d'ajuda. Vaig trucar jo... crec que mai m'havia posat tant nervios parlant per telefon. La operadora no feia res per fer-se entendre i deia que tampoc ens entenia. HO va intentar el Marc i tampoc. Finalment ho va intentar la Mangi i ens va dir que la única ajuda que podia donar-nos era al cap de 2 hores... (recordem que era Diumenge). Jo fins i tot vaig trucar al RACC!! jeje

Finalment vem canviar (o més aviat, el Marc va canviar) la roda per la de recanvi. Amb aquella roda no podiem passar de més de 50 milles per hora. I no podiem fer més de 120 milles. Glasgow estava a més de 120 milles. Després d'uns instants de dubtes de si tornar a trucar, de si buscar un mecànic, vem decidir tirar cap a Glasgow i jugar-nos -la (anant poc a poc, això sí). Total que la roda semblava que responia. Encara vem parar a dinar a un hindú (MOLT BO!!!) i vem anar tirant xino xano cap a Glasgow. I fins i tot vem seguir fent parades.

I aquest és el resum del viatge... però no del cap de setmana! Encara hi ha més! En tornar a glasgow teniem una festa d'aniversari (en concret dos aniversaris) a casa la Laura (per això lo de la càmara oblidada...). No podiem dir ni fava i teniem una festa... En resum... vem aguantar una hora a la festa i cap a casa! Hi havia més de 20 persones a la festa,gairebé 15 de les quals no coneixem. Gent que volia socialitzar-se amb nosaltres i nosaltres teniem una cara de destrossats que ni us imagineu. Zero ganes de xerrar amb ningú... Encara vem aguantar prou!


Total, que aquest matí ja hem tornar el cotxe i cap problema... I després del dia a la uni, ha arribat un dels moments més esperats del viatge... EL DEBUT DE McSEGA I McPEJOAN PER TERRES ESCOCESES!!! Cal dir que ha estat un debut somiat... els dos hem marcat un gol. Era futbol 7... i aquí la gent juga a xutar-la amunt i apa... McSega ha comentat a la premsa: "Ha estat el debut somiat, millor impossible. Encara m'haig d'apatar al fred però puc fer grans coses per Escòcia". En fi, que ha estat força divertit i em pensava que em cansaria molt més.

Potser que pari... ara feia dies que no feia MEGAPOSTDELAMUERTE ehh!!

Doncs res, a sopar! Bona nit a tots i una abraçada!